 |
| El projecte de prolongació ens sembla un desgavell |
El ple de l'Ajuntament de València va aprovar el divendres, 25 de juliol de
2014, sotmetre a informació pública la modificació-adaptació del Pla Especial
de Protecció i Reforma Interior (PEPRI) del Cabanyal-Canyamelar a l'ordre del
Ministeri de Cultura de 2009. I encara que això potser no té cap relació amb la gastronomia, com que ja ens interessarem l'any 1999 per l'urbanisme, ara volem criticar una decisió polèmica que no compartim: la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibàñez fins al mar.
 |
| L'alcaldessa de València |
Igual que Charlton Heston, quan interpretava a Moises en l'èpica pel·lícula
“The Ten Commandments” (1956), l'alcaldessa de València sembla haver fet
qüestió personal això de separar les cases dels poblats marítims, com si fóren
les aigues de la Mar Roja, per a prolongar l'avinguda de Blasco Ibàñez a
qualsevol preu.
Diuen els experts, que a partir de l'any 1993, el context econòmic expansiu
i el nou marc normatiu en matèria urbanística van donar pas a una etapa neodesenvolupista, en la qual la perifèria
urbana de la ciutat de València va esdevenir un “banc de proves” per als nous
“PAI”, que alterarien considerablement les relacions entre propietaris del sòl,
promotors immobiliaris i administració pública. Al remat, amb tot allò va acabar
imposant-se un model de creixement ràpid, amb ocupació dels millors sòls
agrícoles per a construir unes vivendes que la ciutat, atenent al seu volum de
població, no necessitava.
 |
| Acudit de Forges sobre El Cabanyal |
La conseqüència va ser que els grans grups immobiliaris prengueren el
control dels nous sòls urbanitzats, per a modificar la tradicional estructura
de la propietat. I que el planejament de la ciutat seria regressiu, en tornar
al pitjor urbanisme dels anys huitanta: la sobresaturació i hipertròfia dels
espais públics (especialment la dels viaris), el predomini del
"buit", "l'eclipsi" del parcel·lari, l'edificació aïllada
(majoritàriament en torre de gran altura), i en definitiva, la renuncia a qualsevol
intent de re-interpretar la ciutat tradicional i a la recuperació dels traçats
reticulars.
S'ha de dir ben alt i clar: a València el creixement sempre es produeix a
costa de l'horta, malgrat que l'expansió, desmesurada i injustificada, és un
atac en tota regla a la bona pràctica del foment de la rehabilitació. I així és
com la ciutat de València ha entrat en una dinàmica urbanística
auto-destructiva.
Ens preocupa el menyspreu a l'horta, la descarada complicitat dels
governants amb interessos privats a costa dels generals, i la pervivència d'ElCabanyal, que és, en la nostra opinió, un irrenunciable tret d'identitat de la
ciutat de València amb un gran potencial de futur que no podem deixar perdre.
 |
| Façana d'una casa d'El Cabanyal |
Ara que sembla haver-se acabat l'època del “los grandes eventos”, ara més
que mai, caldria reflexionar críticament sobre els intents d'arrasar El
Cabanyal, o sobre la urbanització indiscriminada de l'horta. I al remat, sobre la
coentor derivada d'haver renunciat a un pla metropolità, que esgota i destruix
el propi entorn, negant el respecte al medi agrícola, al patrimoni, a la trama
urbanística, i al comerç de ciutat.
 |
| Ara més que mai, toca resistir. |
Com va passar abans amb el Saler (El Saler per al poble) o amb el llit del Túria (El Túria es nostre i el volem verd), València té un repte que marcarà el nostre futur: Salvem El Cabanyal.
1 comentaris :
Última hora: se ha descubierto un amarre de yate, semi-nuevo, dentro del coño de Rita Barberá.
Publica un comentari a l'entrada