Crònica oficial de la Paella del mateix nom.

El fetge de bou compleix 25 anys

La Serenissima

La Serenissima
Diputació General del Fetge de Bou

In Memoriam: Forges

In Memoriam: Forges

In Memoriam: Pau Donés

In Memoriam: Pau Donés

Samarreta commemorativa

Samarreta commemorativa

El Teatro Chino

El Teatro Chino

dimarts, 21 d’abril del 2015

Publicat per La Comissió en , | dimarts, d’abril 21, 2015 No hi ha comentaris
La suggeridora imatge presa l'any 1968 als carrers d'Àmsterdam, pel fotògraf danès Theo van Houts, d'unes xiques que ben bé podrien ser bessones, de trets tailandesos i abillades amb mini falda gairebé microscòpica, era el reclam de la quarta edició culta de la paella de fetge de bou en Ca Pepico, que es va celebrar el tercer divendres de febrer de 2015.

Comensals a l'entrada de Ca Pepico
La convocatòria del 20 de febrer de 2015, ajustada als preceptes estatutaris, dispensava als nouvinguts d'aportar el sempre recomanable “Calendario Zaragozano”, ja que era preceptiu comptar amb un exemplar de l'edició 2015 de Cutrity (la revista de la contracultura). 

General puntualitat i espectacular acollida en Ca Pepico, que lluïa especialment decorat per a l'esdeveniment amb el blasó de confraria de La paella del Fetge de Bou i les seues expeditives consignes: nihil melius bovis iecori, gastrònica i prou.

Cal reconèixer la incontestable contribució de Pepe Ferrer i de tot el seu equip a la dignificació i prestigi de l'edició culta. I a més a més, agraïm també el recolzament que des dels seus comptes de Twiter van donar a l’event el gran Eugeni Alemany, Cova Morales i la presidenta de l'Acadèmia de Gastronomia autonòmica, Cuchita Lluch.

Imatge posterior de les xicones del reclam
Tot i que la idea que tenim al nostre imaginari de les dones tailandeses sol ser la de persones menudes, primes, de cos harmoniós i cabell llarg caient a l'altura del muscle, podríem dir que les eventuals protagonistes de la quarta convocatòria en Ca Pepico haurien pogut dedicar-se al contraban, ja que el seu prodigiós pentinat, que només trobaria parangó a les nostres latituds amb el de Consuelo Císcar, seria un òptim amagatall d'infinitat d'andròmines. 

I és que, el cridaner behive que llueixen les dues xiques és un complicat pentinat femení que rep el seu nom per la seua semblança a un rusc, i que consisteix a fixar una massa de cabell sobre el crani.

Amb tots aquests precedents que hem esmentat, s'encetava l'àpat on el pròleg estava conformat per una sòlida proposta de producte de qualitat: pa amb tomata, all i oli i oli verge, esgarrat, patetes de sèpia amb ceba, carxofa i fetge de bou fregit amb alls.

Per a escorcollaires

Xarxes socials